Back To Top

 Antiga parroquia de Sant Fruitós de Balenyá

 La fita històrica, artística i fins sentimental mes important de tot el terme de Balenyà es l'església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà, transformada o coneguda modernament com el santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. En aquet santuari s'ha atresorat o condensat tot el passat del terme històric de Balenyà i es dreça com un monument perenne en record i homenatge ha tantes i tantes generacions de filis del terrer que hi foren batejats i que han barrejat les seves cendres amb les terres que l'envolten.
 
 L'església de Balenyà es un petit joiell d'art on hi ha testimonis valuosos de l’època romànica, gòtica, renaixentista, barroca i fins la mes moderna, en les pintures que decoren el seu altar major. Abans, però, de deturar-nos en la descripció del monument, convé donar una bona pinzellada del seu passat històric.
 
 No sabem quan es va erigir la primera església de Sant Fruitós a Balenyà. La primera noticia històrica que coneixem data del 12 de març del 948, quan l'arxilevita o ardiaca Guadamir, persona coneguda per altres documents antics d'Osona i que tenia importants béns al redós de Balenyà, com a Vilageriu, de Tona, a l'Aguilar, ara al terme dels Hostalets, a Múnter i a Sant Cugat de Gavadons, va llegar en el seu testament et ad Sanctum Fructuosum bove I, o sigui, un bou. a Sant Fruitós. No hi ha cap dubte que es tracta de Sant Fruitós de Balenyà, perquè la resta de deixes piadoses les fa a Sant Pere de Vic, a Sant Andreu de Tona i, sobretot, a Sant Miquel de Vilageriu, capella situada ben a prop del termenal de Sant Fruitós de Balenyà. Vilageriu ho tenia per herència dels seus pares i del seu germà difunt. El document suposa que l'església es devia construir molt abans, a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la conquesta de Guifré el Pelós i probablement es va erigir a partir dels inicis del segle VI, que es quan tenim constància de Inexistència del bisbat de Vic. Ho hem insinuat ja en parlar dels primers temps histories.

Sant Fruitós o Fructuós era un bisbe de Tarragona, que el 21 de gener de l’any 259 va morir cremat a la foguera, junt amb els seus diaques. Auguri i Eulogi. Es conserven les actes del seu martiri i a Tarragona hi ha restes de la basílica aixecada sobre el lloc del martiri, al centre de l’amfiteatre romà. FI seu culte es va estendre molt aviat per tot l’occident cristià, com ho indica el fet que Sant Agustí, a principis del segle V fes un sermó el dia de l’aniversari del seu martiri i que Prudenci, entorn del 400, li dediqués un himne en el seu Peristephanon. No és, per tant, cap devoció importada pels francs, com la majoria de sants: Martí, Genis, Coloma,

Marçal, etc.. i per això és molt possible que s’hagués erigit abans de la invasió àrab i que després només es restaurés, com passà probablement amb Sant Andreu de Fona o Sant Cugat de Gavadons. Això explicaria també que la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà no s’unís a la de Sant Martí d'Aiguafreda o del Congost el 898, com passa amb la resta de vil•les i parròquies de l’antic terme de Centelles, perquè devia existir o funcionar des de molt abans del 898.

De mig segle X en endavant hi ha notícies seguides que comproven el seu funcionament i independència parroquial; així, el sacerdot Sunyer, propietari de terres a la vila que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d’octubre del 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que té al lloc conegut com a arca (mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc anomenat Espina (Spina), amb el pacte que durant la seva vida ho puguin retenir els seus nebot Gotmar i Sunyer, pagant, però. part dels rèdits a Sant Fruitós (JUNYENT, 1980, doc. 285, pàg. 240-241).

Això indica que aleshores, com veurem que passarà del 1083 en endavant, el seu terme ja comprenia la part de Collsuspina, que restarà unida a Balenyà fins a finals del segle XIX.

Més tard, el 959, rebrà unes terres situades al terme del Castell de Tona, de la dona Tructelles, i les notícies incidentals es continuaran amb altres deixes testamentàries del 1031. 1053 i 1081.

I 'any 1040. en fer-se la consagració de la gran església de Sant Vicenç del castell Cardona, consta que la nova església es va dotar amb un alodium vicecomitalem, quod est in parrochia Sancti Fructuosi de Baleniano. Simul cum ipsa baiulia. (VILLANUEVA, 1831, VIII, pag. 293). O sigui, que se li va donar un alou de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, la qual era de domini dels vescomtes d'Osona, la futura i família dels Cardona. Com veurem més endavant, pertanyia a la parròquia de Balenyà. el sector de l’antiga capella sufragània de Sant Mamet o de la primitiva vila de Vall•Llosera, que era del domini dels vescomtes, cosa que revela, per tant, la molt v.» adscripció a la parròquia de Sant Fruitós del tros del terme que tradicionalment fou de l’antic territori Sevedà, o terme del castell del Brull i que ara encara any al municipi de Seva.

I A nova església romànica i la seva consagració:  Cap dels documents que parlen de Sant Fruitós abans del 1080, no diu res sobre l’edifici material d’aquesta antiquíssima església que la documentació anomena simplement domus o ecclesia Es devia tractar, evidentment, d’un edifici dels anomenats preromànics, amb coberta d’embigat i potser només amb una volta matussera al presbiteri o capçalera que acostumava a ésser rectangular o trapezial; no en queda, però, cap vestigi i tot són pures suposicions.

Llegir més